Per Carla Santafè
Asseguts al banc,
ell parla i ella escolta:
cap cot, cor encès.
Ja no diu res més.
El silenci domina;
de lluny, crida un nen.
Cara vermella:
les mans premen la fusta,
de dolor pateix.
Dins d’ell hi ha culpa.
L’abraça amb penediment...
vol cridar que ho sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada